Search
  • Heura Comunicación

Juan Pareja ens explica la seva experiència en l’esport i al major escàndol de l'esport espanyol


S’ha parlat molt del frau de l’equip de bàsquet espanyol que va participar als jocs paralímpics de Sidney 2000: la Selecció va alçar-se amb la medalla d’or, però només 2 dels 12 jugadors tenien alguna discapacitat reconeguda. Quan es va descobrir l’engany, es va retirar la medalla a tot l’equip, també als que sí tenien el certificat de discapacitat. Un d'aquests esportistes que sí complia amb els requisits necessaris per a participar en els jocs paralímpics era Juan Antonio Pareja, actualment jardiner de l’Heura CET, on treballa integrat a la brigada amb els seus companys i monitors fent manteniments a diversos llocs (Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Vacarisses...).


Juan ha quedat més en l’anonimat que l’altre integrant de l’equip amb discapacitat, Ramón Torres, capità de l’equip, que va fer-se conegut per participar a la pel·lícula Campeones i al documental biogràfic “King Ray”, que dona a conèixer l’escàndol de la selecció. Tot i això, el Juan està molt orgullós d’haver pogut participar en tornejos de renom, viatjant a diferents punts del món, i d’haver-se fet un lloc a l’elit esportiva.


Li hem fet una petita entrevista al Juan per a que ens expliqui la seva experiència en el món de l’esport i, concretament, en el sonat escàndol de Sidney 2000.


“Em feia molta il·lusió participar als Jocs Paralímpics. No sabia que 10 dels jugadors no tenien cap discapacitat.”

Juan Antonio Pareja – ex-esportista paralímpic d’elit y treballador de L’Heura


Com va ser la teva experiència a la Selecció de bàsquet?

Em van fitxar per la Selecció perquè l’entrenador del meu equip de bàsquet va veure que se’m donava bé jugar a aquest esport i va fer els contactes que tocaven per a que poguessin comptar amb mi.


Em feia molta il·lusió participar als Jocs Paralímpics. No sabia que 10 dels jugadors no tenien cap discapacitat, només érem dos els que teníem el certificat, el capità i jo.


Què va suposar per a tu la retirada de la medalla d’or dels Jocs Paralímpics?

Una gran decepció. Nosaltres sí que vam competir i guanyar netament. Quan vam saber la veritat va ser un desengany per al Ramón i per a mi, no ens ho esperàvem.


A banda dels Jocs Paralímpics de Sidney, has participat a algun altre torneig?

Sí, a varis. Vaig anar dos anys als Special Olympics a Estats Units, i he anat a diversos tornejos arreu d’Europa (a Varsòvia o Portsmouth, per exemple). Gràcies al bàsquet, ho pogut viatjar molt.


Amb tot, tornaries a ser jugador de bàsquet?

No, després del que va passar a Sidney vaig decidir deixar de jugar a bàsquet. A banda, l’equip on jugava habitualment es va dissoldre i no vaig voler seguir amb cap altre. Guardo molts bons records de la època, però ara no tornaria a jugar-hi.


A L’ Heura estem molt orgullosos del Juan, no només per la seva carrera esportiva, sinó pels seus valors basats en el respecte, la honestedat, l'esportivitat i el joc net. Lamentem que, tot i el seu esforç i de donar el millor d’ells mateixos, el Juan i el seu company Ramón haguessin de viure una situació tan vergonyosa i decebedora, per culpa d'uns quants que es van voler beneficiar d'un equip que treballa per a la integració i la igualtat d'oportunitats a l'esport. Però estem molt contents que Juan formi part de la família de L’Heura, on ha trobat un lloc en el qual continuar el seu camí. Per nosaltres, ¡Juan sempre serà el nostre CAMPIÓ OLÍMPIC!



#AccióSocial #IgualtatDeOportunitats #ResponsabilitatSocialCorporativa #rsc #esport #JocsOlímpics #integració #inclusió

66 views0 comments